Els sociòlegs i, acte seguit, els mitjans de comunicació per mimetisme, no paren d’intentar trobar expressions que puguen definir, de forma aproximada, una gran part de la joventut. Així, es va llançar allò de la Generació X, Generació JASP (Joves Sobradament Preparats), Baby Boomers, i moltes d’altres. Ja porta un temps en que ha fet fortuna l’expressió de Generació NI-NI, la qual pareix que vol definir un ampli sector de joves que NI estudien, NI treballen. Teòricament, caracteritzada per l’apatia i el conformisme indolents, el consumisme irracional i l’oci banal, l’individualisme extrem, etc. Però, com qualsevol altra generalització, aquesta tampoc encerta del tot. Tots coneixem casos de joves que encaixen en eixe perfil, això és indubtable. Com també tots sabem d’exemples, molt més estesos del que ens pensem, que apunten cap al sentit contrari. I, d’aquests darrers, voldriem parlar-ne.
Acceptem l’envit de l’existència d’una Generació NI-NI. Però no respecte a la definició actualment de moda, sinó respecte a una nova manera, de molts joves murers i mureres, d’encarar la realitat social que ens envolta.
Ací ens incloem nosaltres, i molts amics/gues, companys/es i coneguts/des. Som molts més del que es creu, i sobretot molts més del que alguns voldrien. Efectivament, una gran part de la població murera i ja no sols de la joventut és Generació NI-NI: ni barracons, ni reubicació.
Portem 6 anys demandant la construcció del nou CEIP El Bracal, 6 anys de mentides, de falses promeses i de fotografies i fum, tant per part del Partit Popular murer com des de la Generalitat Valenciana.
Vista aquesta situació i amb una magnifica obra organitzada per el Partit Popular de la seua Comunitat Valenciana, el meu País Valencià, aquests van començar a vendre fum amb una possible i segons ells viable reubicació dels xiquets i xiquetes del CEIP El Bracal que a dia de hui estudien en els barracons, i traslladar-los al Centre Social Matzem.
Com? Amb un seguit d’irregularitats i falta d’espai i seguretat per als xiquets i xiquetes de Muro, amb uns informes sense signatura ni redactor, tot un seguit de fum i mentides, Un menyspreu cap als murers i mureres que portem anys reivindicant la nova construcció del Bracal i el abandonar ja de una els barracons “provisionals”.
Una generació d’alumnes que ja ha cursat tota la Educació Primària en barracons, uns joves que ara gaudeixen al institut d’unes infraestructures de qualitat mentre recorden el fred, les goteres, i les inclemències del temps quan estudiaven als barracons. Uns xiquets que acaben Infantil i que miren de reüll el pas a l’Educació Primària, en unes capsules grises i de plàstic que semblen un joc de construcció. Una generació que per sort no hem estudiat en barracons però que no volem que els nostres fills en un futur gens llunyà ho facen. Són moltes les generacions NI-NI’s mureres.
Generacions de veïns i veïnes de Muro que reclamen des de fa temps i amb la paciència esgotada, que volen el nou CEIP El Bracal, que ja estan farts de escuses, de mentides i de manipulacions, generacions que diuen NO als barracons i NO a la reubicació. Generacions que tenen que seguir clamant i reclamant més unides que mai, la construcció del nou CEIP El Bracal. Si no és així i no ho fem tots junts, la societat murera haurà perdut la batalla per la construcció del nou centre educatiu, i ells, els responsables de la seua incapacitat per construir-lo l’hauran guanyat, i mentre els murers i mureres ens posem d’acord, la construcció del CEIP El Bracal anirà allargant-se en el temps.
És moment d’unitat, de caminar tots per un mateix camí, de reivindicar junts la necessitat vital i més urgent del nostre poble. Som #generacióNINI, NO volem barracons, NO volem reubicació, volem #BracalJA.
Joves amb Compromís per Muro