Vaig eixir de l’armari amb 22 anys, per una necessitat vital de ser realment qui sóc. La meua visibilitat, però, va ser progressiva, trencar amb anys de negació personal no va ser fàcil. El retrobament amb mi mateix es va produir alhora que els poders públics reconeixien els nostres drets gràcies a la lluita de tants i tantes activistes. Tot i així la lluita LGTB encara està pendent en molts aspectes: la igualtat sols és possible amb visibilitat.
La lluita contra la LGTB-fòbia comença a les escoles. Els xiquets i les xiquetes amb referents propers i amb un entorn que tracta la diversitat afectiva i sexual amb normalitat, seran un jovent i posteriors persones adultes que tracten a la resta per igual. Actualment, segons la FELGTB, és alarmant la quantitat de joves LGTB que pateixen assetjament escolar, i el pateixen des del silenci i la incomprensió. Per això, és fonamental la visibilitat que avui, Dia Internacional contra la LGTB-fòbia, i durant tot l’any, reivindiquem.
Els polítics han de deixar que siguen els moviments socials els que indiquen quin és el camí a seguir, que la política siga cosa de totes i de tots. Treballar de la mà amb el moviment LGTB fent polítiques que facen visible la diversitat afectiva i sexual, i atenguen l’assetjament escolar, tot proposant iniciatives de formació al professorat, o tot impulsant la reparació històrica a les persones que van patir la persecució per motius de LGTB-fòbia després de la Guerra Civil. Sols així podrem avançar cap a la igualtat. Cal exigir a les administracions que treballen en la direcció que volem.
Construir una societat respectuosa, que tracte a totes les persones per igual, és tasca de totes i de tots nosaltres. Perquè qualsevol “diferència” existeix solament en la mesura que la nostra cultura així ens ho diu.
Raül Seguí
Portaveu de Joves amb Compromís Alcoià-Comtat-Foies